lunes, 4 de junio de 2007

Desinformatiu d'Antena 3

El dissabte al migdia Antena 3 sorprenia (o no) amb un altre notícia falsa. Falsa en el sentit que en una escala de 0 al 10 la noticiabilitat era 0,5. Per emplenar temps o per algun altre motiu obscur ens presentaven un nen de dotze anys que jugava a fútbol. Aquest marrec era Enzo Zidane i jugava en un equip com ho fan molts nens de la seva edat.

Novetat zero, l'únic que tenia de noticiós era que Enzo era el fill de Zidane, i aquest fet encara serviria més per una revista del cor que no pas per un informatiu que s'intenta autoanomenar seriós.

La cosa encara es complicava més ja que imagino que el reporter que hi van enviar no va trobar gaire res interessant. S'intentava parlar de la gran qualitat com a jugador d'Enzo, que duia el número 10 com el seu pare, però les imatges no mostraven res extraordinari. Una escena simple que pot recordar la de qualsevol pati d'escola un dissabte al matí en ple partit. La prova més seriosa era un altre nen del seu equip que deia que tenia molta qualitat tècnica i alguna altra cosa més, talment com si l'entrenador, sa mare o el mateix periodista li haguéssin fet memoritzar un guió.

Noticiabilitat 0,5 empatada amb la utilitat social de la informació. El reportatge no ens aporta res, ni de nou ni de reflexió. Només podia beneficiar a la imatge pública del seu pare i si s'ha fet per això els informatius s'han deixat colar un gol (tal com es diu quan un gabinet de premsa o relacions públiques aconsegueix filtrar un comunicat o una notícia als mitjans). Vencedor de la jornada: definitivament Zidane.

domingo, 27 de mayo de 2007

Les pors. Dels mitjans a la societat

Sóc a la feina i tinc poca feina. Llegeixo La Vanguardia per Internet. La secció de "A Fondo" està dedicada a la inseguretat ciutadana. Segons afirma, les enquestes indiquen que la percepció d'inseguretat creix. Ara toca patir per això. Tenim por. També ens fa por el terrorisme i les pandèmies. Però són els mitjans els que reflecteixen els temors de la societat, o són els propis mitjans els que acaben per determinar què és el que ens ha de preocupar?
L'agenda temàtica acaba per donar-nos els temes de conversa i ens els canvia a mesura que deixen de parlar sobre alguna cosa per parlar-ne d'una altra. Així és com no fa tant patíem per si ens menjàvem un bistec de "vaca boja" o per la grip del pollastre i ara ja ni ens en recordem.
Les pors, les guerres, l'esdevenir del món acaba essent seleccionat perquè ens tornaríem bojos si ho volguéssim abastar tot. I la rellevància d'unes pors o unes guerres concretes van variant en el temps. I al final, encara que continuin els acabem oblidant.
És amb qüestions d'aquest tipus que es veu clarament la responsabilitat social que tenen els mitjans. Han de mantenir-nos informats. Han de seleccionar la informació i li han de donar un tractament adequat. És difícil parlar de guerres i pandèmies donant la importància justa als fets, cal informar i conscienciar, però sense extendre el pànic innecessàriament.

viernes, 11 de mayo de 2007

Tornarà la Copa Amèrica a Amèrica?

Ja coneixem els quatre semifinalistes de la 32a America’s Cup de València. Espanya ha fet un molt bon paper i és quarta, malgrat tot, la seva puntuació la situa lluny de poder ser l’embarcació que s’enfronti amb l’ Alinghi suís.
Més a prop d’aconseguir-ho estan els altres tres classificats, a pocs punts de diferència entre ells. El tercer és el Luna Rossa, a dos punts del segon. Els dos grans favorits però, són el Team New Zealand i el BMW Oracle americà.
En primer lloc l’equip neozelandès, un equip de llarga tradició en l’etapa moderna de la competició. Un sindicat poderós que el 1995 s’enduia la copa de plata contra l’Stars & Stripes americà, nou anys després d’iniciar-se a la Copa Amèrica. Una embarcació, que malgrat els canvis de tripulació aconseguia defensar el trofeu l’any 2000 contra els italians Luna Rossa.
Els neozelandesos però, senten l’alè al clatell del BMW Oracle, a només un punt. És un equip relativament nou, es formava el 2000, però la seva actuació ha estat brillant des de llavors. A més, són els representants americans, els que poden aconseguir que la Copa de l’Amèrica torni al primer país que l’aconseguia.
El iot Amèrica, guanyava la Gerra de les 100 Guinees en la primera edició d’aquest duel el 1851, contra el Royal Yatch Squadron anglès. La regata perduraria en els anys esdevenint el trofeu més antic del món, tenint en compte que els jocs olímpics moderns no comencen fins el 1896.
També és la copa esportiva més difícil de guanyar, i és que el guanyador estableix les normes de la següent edició. De fet, només tres nacions a part dels Estats Units s’han fet amb el trofeu, i no va ser fins al cap de 132 anys que algú aconseguia batre l’equip americà. Podran els hereus de l’Amèrica retornar la Copa als Estats Units?

miércoles, 2 de mayo de 2007

Anticonceptius, si us plau

Diumenge passat, dia 31 d’abril naixia la segona filla dels Prínceps d’Astúries. Independentment de si un és monàrquic o no s’ha de reconèixer la noticiabilitat del fet. El problema, des del meu punt de vista, arriba quan el tema es sobreexplota fins a l’avorriment.

No és que els mitjans hagin informat simplement del fet i dels quatre detalls més importants. No, s’han dedicat a fer molt més que això. Fa un mes que es feia un seguiment de l’embaràs de la Letizia (fins el punt de que el fet de que faltés un mes era notícia!). I ara portem tres dies de bombardeig informatiu sobre el tema. De fet, ha arribat un punt que passen dues coses: la primera és que una altra vegada es tornen a diluir els marges entre la premsa “seriosa” (si se la vol anomenar així) i la del cor o rosa.

La segona és que sabem més coses de l’arribada al món de la petita Sofía que del nostre propi naixement, o del del nostre germà/na o nebot/da. És una mica trist, i més quan la cobertura diària que rep s’equipara o supera altres esdeveniments de relleu internacional.




martes, 24 de abril de 2007

Que treballi la màquina registradora

Quan falten pocs dies per Sant Jordi i el dia del Llibre la televisió ens bombardeja. Molts programes de la graella anuncien el seu llibre mediàtic, des del propi horari i des d’anuncis publicitaris pagats per la pròpia cadena. Aquest podria ser el cas d’un anunci a Televisió de Catalunya que publicitava tots els llibres d’aquesta classe que treien els seus programes en un espai conjunt. Aquest fet és nou, però la proliferació cada vegada més grans d’aquest tipus de publicacions en aquesta data és un fet constatat que ve de més lluny.

Una de les pioneres en aquest camp és la productora d’El Terrat, que començava traient una espècie d’anecdotari de la companyia. Posteriorment s’ha centrat en publicar els recopilatoris anuals d’Andreu Buenafuente, que enguany ha presentat el vuitè volum: Com anava dient. El fenomen s’ha extès i aquest Sant Jordi gairebé és estrany trobar un programa de TV3 que no hagi publicat un llibre aquestes dates.

És fàcil i no cal ser un gran escriptor. Només cal enviar els guions a una editorial o bé pagar a algú que tingui certa gràcia escrivint per tal de redactar les experiències de l’equip. Finalitat? Aprofitar el boom de vendes de Sant Jordi i el Dia del Llibre per fer diners. Públic objectiu? Tota aquella gent que no està acostumada a llegir i que ho fa aquests dies perquè és tradició fer-ho. Per la poca cultura lectora del país, deduïm que és un percentatge molt important de gent. Resultat: un volum de vendes espectacular en poc temps i en resum, molts diners guanyats.

El problema rau en que el seu contingut no afegeix res de nou o res perquè es limiten a reproduir els continguts dels seus episodis emesos. Tampoc és la seva intenció fer-ho, i tampoc ho és incentivar la lectura ni oferir uns textos de gran qualitat. El que realment interessa és fer una bona campanya publicitària i guanyar el màxim de diners en el mínim espai de temps possible.

jueves, 19 de abril de 2007

Do it yourself

Tots, alguna vegada hem decidit fer tasques que habitualment faria un tècnic. Hem arreglat algun electrodomèstic, hem muntat mobles d’Ikea…. Amb el temps, però sembla que cada vegada tendim a abarcar més camps.

Abans d’ahir ens sorpreníem davant el cas de la matança, tragèdia (o com se la vulgui anomenar) de la Universitat de Virginia Tech, als Estats Units. Les imatges que ens servien les televisions eren gravades pels mateixos estudiants de l’Universitat. Protagonistes que enmig del caos van decidir exercir de periodistes en comptes de fugir.

No és la primera vegada que sentim a parlar de citizen’s journalism, però crec que és el cop que he vist més varietat d’informació proporcionada per persones anònimes. A més de les gravacions dels mòbils, televisions, diaris i ràdios han consultat i han remès a oients, lectors i telespectadors a blocs d’estudiants testimonis de la massacre. Al final sembla que la tasca dels periodistes ha quedat reduïda a exercir de filtre i amplificador d’aquestes informacions anònimes.

El mateix cas ha tornat a treure a l’agenda social la conveniència o no de la facilitat en l’obtenció d’armes per autodefensar-se. En definitiva, el dret de cada persona a prendre’s la justícia per la seva mà.


Les associacions i comerços vinculades al món de les armes als Estats Units argumenten a favor de la possessió d’armes. Creuen que si tots els estudiants n’haguessin tingut una les conseqüències haurien estat menors. Sincerament, per més que m’hi esforço no ho veig clar. M’imagino tota una classe acribillant a l’assassí, però amb tant soroll, nervis, gent dreta… no crec que tinguessin massa punteria. Em vénen al cap imatges pròpies de pel·lícules de l’oest.

La justícia és molt subjectiva. Això de per sí invalida qualsevol argument a favor de l’autodefensa a través d’armes de foc. Però la cosa s’agreuja quan algú decideix matar a 32 persones en una Universitat perquè està en contra dels ‘nens rics’ o el ‘llibertinatge’ com va fer Cho Seng Hui. Ell també feia justícia a la seva manera.

lunes, 16 de abril de 2007

Llibreta en blanc

Avui fa exactament quatre dies que he inaugurat aquest bloc i no hi he posat res encara. M'ha tornat a passar el de sempre: una fulla en blanc fa respecte. El primer que penses és: hi escriuré alguna cosa molt important o molt interessant, i ben escrit. Aquesta és la intenció inicial.
La veritat és que escollir els temes ja és difícil, però un cop decidit el tema... encara queda per fer i sempre sota la pressió que no escrius per tu mateix. Estàs escrivint textos que pot llegir qualsevol i no pots pixar fora del test tan fàcilment.
Espero no fer-ho gaire i amb aquest desig inauguro el bloc oficialment.