Que treballi la màquina registradora

Quan falten pocs dies per Sant Jordi i el dia del Llibre la televisió ens bombardeja. Molts programes de la graella anuncien el seu llibre mediàtic, des del propi horari i des d’anuncis publicitaris pagats per la pròpia cadena. Aquest podria ser el cas d’un anunci a Televisió de Catalunya que publicitava tots els llibres d’aquesta classe que treien els seus programes en un espai conjunt. Aquest fet és nou, però la proliferació cada vegada més grans d’aquest tipus de publicacions en aquesta data és un fet constatat que ve de més lluny.

Una de les pioneres en aquest camp és la productora d’El Terrat, que començava traient una espècie d’anecdotari de la companyia. Posteriorment s’ha centrat en publicar els recopilatoris anuals d’Andreu Buenafuente, que enguany ha presentat el vuitè volum: Com anava dient. El fenomen s’ha extès i aquest Sant Jordi gairebé és estrany trobar un programa de TV3 que no hagi publicat un llibre aquestes dates.

És fàcil i no cal ser un gran escriptor. Només cal enviar els guions a una editorial o bé pagar a algú que tingui certa gràcia escrivint per tal de redactar les experiències de l’equip. Finalitat? Aprofitar el boom de vendes de Sant Jordi i el Dia del Llibre per fer diners. Públic objectiu? Tota aquella gent que no està acostumada a llegir i que ho fa aquests dies perquè és tradició fer-ho. Per la poca cultura lectora del país, deduïm que és un percentatge molt important de gent. Resultat: un volum de vendes espectacular en poc temps i en resum, molts diners guanyats.

El problema rau en que el seu contingut no afegeix res de nou o res perquè es limiten a reproduir els continguts dels seus episodis emesos. Tampoc és la seva intenció fer-ho, i tampoc ho és incentivar la lectura ni oferir uns textos de gran qualitat. El que realment interessa és fer una bona campanya publicitària i guanyar el màxim de diners en el mínim espai de temps possible.

Do it yourself

Tots, alguna vegada hem decidit fer tasques que habitualment faria un tècnic. Hem arreglat algun electrodomèstic, hem muntat mobles d’Ikea…. Amb el temps, però sembla que cada vegada tendim a abarcar més camps.

Abans d’ahir ens sorpreníem davant el cas de la matança, tragèdia (o com se la vulgui anomenar) de la Universitat de Virginia Tech, als Estats Units. Les imatges que ens servien les televisions eren gravades pels mateixos estudiants de l’Universitat. Protagonistes que enmig del caos van decidir exercir de periodistes en comptes de fugir.

No és la primera vegada que sentim a parlar de citizen’s journalism, però crec que és el cop que he vist més varietat d’informació proporcionada per persones anònimes. A més de les gravacions dels mòbils, televisions, diaris i ràdios han consultat i han remès a oients, lectors i telespectadors a blocs d’estudiants testimonis de la massacre. Al final sembla que la tasca dels periodistes ha quedat reduïda a exercir de filtre i amplificador d’aquestes informacions anònimes.

El mateix cas ha tornat a treure a l’agenda social la conveniència o no de la facilitat en l’obtenció d’armes per autodefensar-se. En definitiva, el dret de cada persona a prendre’s la justícia per la seva mà.

Les associacions i comerços vinculades al món de les armes als Estats Units argumenten a favor de la possessió d’armes. Creuen que si tots els estudiants n’haguessin tingut una les conseqüències haurien estat menors. Sincerament, per més que m’hi esforço no ho veig clar. M’imagino tota una classe acribillant a l’assassí, però amb tant soroll, nervis, gent dreta… no crec que tinguessin massa punteria. Em vénen al cap imatges pròpies de pel·lícules de l’oest.

La justícia és molt subjectiva. Això de per sí invalida qualsevol argument a favor de l’autodefensa a través d’armes de foc. Però la cosa s’agreuja quan algú decideix matar a 32 persones en una Universitat perquè està en contra dels ‘nens rics’ o el ‘llibertinatge’ com va fer Cho Seng Hui. Ell també feia justícia a la seva manera.

Llibreta en blanc

Avui fa exactament quatre dies que he inaugurat aquest bloc i no hi he posat res encara. M'ha tornat a passar el de sempre: una fulla en blanc fa respecte. El primer que penses és: hi escriuré alguna cosa molt important o molt interessant, i ben escrit. Aquesta és la intenció inicial.
La veritat és que escollir els temes ja és difícil, però un cop decidit el tema... encara queda per fer i sempre sota la pressió que no escrius per tu mateix. Estàs escrivint textos que pot llegir qualsevol i no pots pixar fora del test tan fàcilment.
Espero no fer-ho gaire i amb aquest desig inauguro el bloc oficialment.