Sóc a la feina i tinc poca feina. Llegeixo La Vanguardia per Internet. La secció de "A Fondo" està dedicada a la inseguretat ciutadana. Segons afirma, les enquestes indiquen que la percepció d'inseguretat creix. Ara toca patir per això. Tenim por. També ens fa por el terrorisme i les pandèmies. Però són els mitjans els que reflecteixen els temors de la societat, o són els propis mitjans els que acaben per determinar què és el que ens ha de preocupar?
L'agenda temàtica acaba per donar-nos els temes de conversa i ens els canvia a mesura que deixen de parlar sobre alguna cosa per parlar-ne d'una altra. Així és com no fa tant patíem per si ens menjàvem un bistec de "vaca boja" o per la grip del pollastre i ara ja ni ens en recordem.
Les pors, les guerres, l'esdevenir del món acaba essent seleccionat perquè ens tornaríem bojos si ho volguéssim abastar tot. I la rellevància d'unes pors o unes guerres concretes van variant en el temps. I al final, encara que continuin els acabem oblidant.
És amb qüestions d'aquest tipus que es veu clarament la responsabilitat social que tenen els mitjans. Han de mantenir-nos informats. Han de seleccionar la informació i li han de donar un tractament adequat. És difícil parlar de guerres i pandèmies donant la importància justa als fets, cal informar i conscienciar, però sense extendre el pànic innecessàriament.
domingo, 27 de mayo de 2007
viernes, 11 de mayo de 2007
Tornarà la Copa Amèrica a Amèrica?
Ja coneixem els quatre semifinalistes de la 32a America’s Cup de València. Espanya ha fet un molt bon paper i és quarta, malgrat tot, la seva puntuació la situa lluny de poder ser l’embarcació que s’enfronti amb l’ Alinghi suís.
Més a prop d’aconseguir-ho estan els altres tres classificats, a pocs punts de diferència entre ells. El tercer és el Luna Rossa, a dos punts del segon. Els dos grans favorits però, són el Team New Zealand i el BMW Oracle americà.
En primer lloc l’equip neozelandès, un equip de llarga tradició en l’etapa moderna de la competició. Un sindicat poderós que el 1995 s’enduia la copa de plata contra l’Stars & Stripes americà, nou anys després d’iniciar-se a la Copa Amèrica. Una embarcació, que malgrat els canvis de tripulació aconseguia defensar el trofeu l’any 2000 contra els italians Luna Rossa.
Els neozelandesos però, senten l’alè al clatell del BMW Oracle, a només un punt. És un equip relativament nou, es formava el 2000, però la seva actuació ha estat brillant des de llavors. A més, són els representants americans, els que poden aconseguir que la Copa de l’Amèrica torni al primer país que l’aconseguia.
El iot Amèrica, guanyava la Gerra de les 100 Guinees en la primera edició d’aquest duel el 1851, contra el Royal Yatch Squadron anglès. La regata perduraria en els anys esdevenint el trofeu més antic del món, tenint en compte que els jocs olímpics moderns no comencen fins el 1896.
També és la copa esportiva més difícil de guanyar, i és que el guanyador estableix les normes de la següent edició. De fet, només tres nacions a part dels Estats Units s’han fet amb el trofeu, i no va ser fins al cap de 132 anys que algú aconseguia batre l’equip americà. Podran els hereus de l’Amèrica retornar la Copa als Estats Units?
Més a prop d’aconseguir-ho estan els altres tres classificats, a pocs punts de diferència entre ells. El tercer és el Luna Rossa, a dos punts del segon. Els dos grans favorits però, són el Team New Zealand i el BMW Oracle americà.
En primer lloc l’equip neozelandès, un equip de llarga tradició en l’etapa moderna de la competició. Un sindicat poderós que el 1995 s’enduia la copa de plata contra l’Stars & Stripes americà, nou anys després d’iniciar-se a la Copa Amèrica. Una embarcació, que malgrat els canvis de tripulació aconseguia defensar el trofeu l’any 2000 contra els italians Luna Rossa.
Els neozelandesos però, senten l’alè al clatell del BMW Oracle, a només un punt. És un equip relativament nou, es formava el 2000, però la seva actuació ha estat brillant des de llavors. A més, són els representants americans, els que poden aconseguir que la Copa de l’Amèrica torni al primer país que l’aconseguia.
El iot Amèrica, guanyava la Gerra de les 100 Guinees en la primera edició d’aquest duel el 1851, contra el Royal Yatch Squadron anglès. La regata perduraria en els anys esdevenint el trofeu més antic del món, tenint en compte que els jocs olímpics moderns no comencen fins el 1896.
També és la copa esportiva més difícil de guanyar, i és que el guanyador estableix les normes de la següent edició. De fet, només tres nacions a part dels Estats Units s’han fet amb el trofeu, i no va ser fins al cap de 132 anys que algú aconseguia batre l’equip americà. Podran els hereus de l’Amèrica retornar la Copa als Estats Units?
miércoles, 2 de mayo de 2007
Anticonceptius, si us plau
Diumenge passat, dia 31 d’abril naixia la segona filla dels Prínceps d’Astúries. Independentment de si un és monàrquic o no s’ha de reconèixer la noticiabilitat del fet. El problema, des del meu punt de vista, arriba quan el tema es sobreexplota fins a l’avorriment.
No és que els mitjans hagin informat simplement del fet i dels quatre detalls més importants. No, s’han dedicat a fer molt més que això. Fa un mes que es feia un seguiment de l’embaràs de la Letizia (fins el punt de que el fet de que faltés un mes era notícia!). I ara portem tres dies de bombardeig informatiu sobre el tema. De fet, ha arribat un punt que passen dues coses: la primera és que una altra vegada es tornen a diluir els marges entre la premsa “seriosa” (si se la vol anomenar així) i la del cor o rosa.
La segona és que sabem més coses de l’arribada al món de la petita Sofía que del nostre propi naixement, o del del nostre germà/na o nebot/da. És una mica trist, i més quan la cobertura diària que rep s’equipara o supera altres esdeveniments de relleu internacional.
No és que els mitjans hagin informat simplement del fet i dels quatre detalls més importants. No, s’han dedicat a fer molt més que això. Fa un mes que es feia un seguiment de l’embaràs de la Letizia (fins el punt de que el fet de que faltés un mes era notícia!). I ara portem tres dies de bombardeig informatiu sobre el tema. De fet, ha arribat un punt que passen dues coses: la primera és que una altra vegada es tornen a diluir els marges entre la premsa “seriosa” (si se la vol anomenar així) i la del cor o rosa.
La segona és que sabem més coses de l’arribada al món de la petita Sofía que del nostre propi naixement, o del del nostre germà/na o nebot/da. És una mica trist, i més quan la cobertura diària que rep s’equipara o supera altres esdeveniments de relleu internacional.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)